Per a Salvador (1994) els paratextos són títols, pròlegs,
disseny gràfic, etc. Que funcionen com a
marcadors a tenir en compte: en la mesura que constitueixen un autèntic llindar
de la interioritat textual, en són portaveus, propagandistes, indici del
contracte que l’obra vol instaurar amb el públic. Una funció essencial dels
paratextos és la de gestionar el posicionament de l’obra, la seva opció com a
pràctica discursiva, i inserir-la en el flux social.
Altra definició que trobem es: els paratextos són les imatges o altres textos que
envolten un text central. Ja siga una notícia o un conte, podem obtenir
informació o anticipar-nos a la mateixa, sense necessitat de llegir tota la
nota del diari o el conte. Aquests elements que envolten al text, ja siguen
fotografies, il·lustracions, títols, requadres, frases destacades, es denominen
paratexto, perquè són tot allò que acompanya al text per a enriquir-ho.
Alejandro Verdeguer Lizcano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada