Cànon Literari

Entenem per cànon literari un conjunt d’obres considerades com a model per una cultura determinada, com la caracterització de certes pautes d’escriptura, de vehiculació editorial i de lectura, que responen a una concepció massiva de la literatura. El concepte sol recollir les obres literaries que Occident considera clàssiques. Alguns critics com Haold Bloom

Com bé indica Salvador en els limits del discurss literari: En altres casos, el cànon de literarietat ha estat establert, al llarg dels segles, en funció de paràmetres com són l’opinió sobre la qualitat estètica, l’originalitat –herència de la mitologia romàntica– o certs inconfessats elitismes de classe, tant se val. Així, s’han situat extramurs de la literatura determinades manifestacions massa populars –sovint orals o difoses  per impremta expeditiva–, o massa obedients a pautes subgenèriques mecànicament repetides per facilitarisme envers el pùblic i el circuit comercial. És el vast terreny de la “paraliteratura” (entesa com a denominació neutralitzadora de les connotacions negatives que s’associen amb la literatura subcultural o de massa), que tan interessants treballs ha suscitat en les darreres dècades. ( Salvador,V. (1994). Els límits del discurs literari.Articles de didàctica de la Llengua i la Literatura,1.15-26.)