Segons Mendoza (2008) la Literatura Infantil i Juvenil és un conjunt de
produccions de signe artístic literari, de trets comuns i compartits amb
altres produccions literàries, també amb produccions d'altres codis semiòtics,
a les quals es té accés en primerenques etapes de formació lingüística i
cultural.
Es considera la
funció de les obres de la Literatura Infantil i Juvenil en la formació de la
competència literària. Cal destacar que aquestes obres són les primeres
manifestacions (orals o escrites) estètiques i de creació a través del
llenguatge des de les quals l'individu accedeix a la cultura del seu grup i que
són les mediadores de la primera trobada del lector amb el sistema semiòtic de
literatura.
Des d'una
perspectiva didàctica, la LIJ té un paper fonamental en la construcció de la
competència literària i del intertext lector que la porta a atorgar-li un lloc
preeminent en l'educació literària de xiquets i joves.
En les definicions de la LIJ dels anys 80 s'intentava incloure un gran
nombre de produccions agrupades en termes dubtosos (ambigus) com a “obra
estètica”, “acte de comunicació de caràcter estètic” o “totes manifestacions i
activitats”.
Bortulossi
desenvolupa aquest concepte en un altre moment distingint entre destinatari
(dirigit intencionalment) i receptor (no dirigit intencionalment de manera
necessària). Cervera i Perriconi també al·ludeixen a açò. Aquests tres
autors estenen el concepte de lector model per a anar directament al mateix lector
model interrogant-ho sobre la seua resposta. Perquè la LIJ siga LIJ ha
d'agradar al seu destinatari.
Un altre component
que apareix en totes les definicions proporcionada pels diferents autors és el
seu caràcter educatiu. La LIJ no és una obra sense més. És en paraules de
Sánchez Corral (1995) un discurs “persistentment moral”.
En les diferents definicions en major o menor mesura sempre es tracta de
dur a terme aquestes tres idees o perspectives fonamentals: la qüestió
literària, la qüestió del destinatari i la qüestió educativa. Fins i tot en una
definició més recent de Colomer (1999) “entenem aquest tipus de literatura com
la iniciació de les noves generacions al diàleg cultural establit en qualsevol
societat a través de la comunicació literària” es desenvolupen els objectius
educatius que ha de complir i es valora l'adequació al lector model.
Amb aquestes tres
idees no vol excloure altres perspectives que són igualment interessants com
els intents de definir la LIJ a través del llenguatge (Nodelman Et Reimer,
2003), de la forma (Moreno,2003) o dels temes (Broda Crespo, 2002), sinó que
tracta d'anar a l'arrel mateixa del concepte, a un mínim comú que ens permeta
caracteritzar aquest tipus de literatura al marge del desenvolupament d'àrees
concretes com puguen ser, precisament, l'estil, el llenguatge o l'ús de la
fantasia.
Després trobem la
definició de Juan Cervera (1992:11-12). En aquesta definició s'inclouen una
sèrie de disciplines que tenia el xiquet com a receptor. Aquesta definició
s'allargaria encara més si actualment incloguérem en la LIJ productes com els
videojocs, blogs…
Més endavant
trobem la definició de Hollindale (1997:28), aquest autor intenta unir l'autor,
el text i el xiquet. Per a aquest autor la LIJ és: “Qualsevol cosa que un xiquet
llig amb plaure i comprensió és de fet literatura infantil”. Per a ell, l'autor
és una persona amb interès imaginatiu en la construcció de la infància i que a
propòsit o accidentalment usa una veu narrativa i un llenguatge accessibles per
a la infància. En aquesta
definició, el mateix autor apunta tres factors que s'escapen: que la infància
finalitza gradualment en la nostra societat, la creença per part de molts
adults que la seua infància continua viva dins d'ells mateixos i la creença per
part d'altres adults que la lectura de llibres infantils és una activitat
pueril, mandrosa i escapista.
Per acabar,
Mínguez (2010), parla dels problemes que suposava la definició de Literatura
Infantil i del difícil que resulta trobar una definició concorde a ella.
Alejandro
Verdeguer Lizcano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada