divendres, 5 de juny del 2015

Resposta a les preguntes clau d'investigació.





Pla lector

La nostra proposta de pla lector consisteix en la selecció d'una sèrie de llibres adequats per als alumnes de cada curs de l’Educació Primària des del punt de vista pedagògic, creada per a contribuir la promoció de la lectura. Anem a realitzar-la al col·legi públic Ausiàs March que es troba al poble d’Alboraia que pertany a la localitat de València.

El context sociocultural d’aquest col·legi està format per famílies de classe baixa que es dediquen majoritàriament al treball en el camp i no tenen un bon nivell econòmic. Respecte al nivell de desenvolupament de les competències literària i lectora s’observa que els alumnes d’aquest col·legi no tenen una bona competència lectora i literària, ja que la majoria dels seus pares no lligen i no li han transmès l’interès per llegir. Açò ha suposat una dificultat per a la transmissió la competència literària i lectora. Per aquesta raó, amb aquest pla lector volem que els alumnes milloren aquesta competència tan important per a la seva formació.

Els criteris que tindrem en compte per a la selecció de les obres literàries que llegirà l’alumnat seran els següents: per al primer cicle de primària valors com l'amistat, el respecte per la natura i els animals i la cooperació, valors molt importants en aquestes etapes de la vida dels alumnes. Pel que fa al segon cicle tractarem llibres relacionats amb el seu context, tractant valors com l’estima pel medi ambient, pels companys de classe i relacions familiars, a més presentarem llibres d’aventures perquè els xiquets desenvolupen la seva imaginació. Al tercer cicle hem començat a introduir clàssics perquè comencen a tenir una aproximació a la literatura de la seva terra de forma més destacada, llibres on es desenvolupen aventures amb una complicació i llargada major adequant-se al seu nivell de lectura. Utilitzarem tant llibres clàssics com llibres actuals, i escrits en les llengües del valencià, el castellà i l'anglés.

Per al primer cicle:
En valencià:
  • La ploma, Gemma Armengol. Edicions Bromera.
  • El primer dia d'escola Pasqual Alapont. Edicions Bromera.
  • Un dia de caca i vaca”. Fina Casalderrey .Edicions Bromera.
  • La feina i els diners. Brigitte Labbé Michel Puech. Editorial: Espanya-Cruïlla
En castellà:
  • Los tres amigos, Helme Heine. Anaya.
  • Piopá y las gaviotas M.ª Carmen de la Bandera. Anaya.
En anglés:
  • The enormous turnip. Black cat.

Per al segon cicle:
En valencià:
  • L'olor de la mare. Ricardo Alcántara. Edicions Bromera.
  • Lula i les abelles. Mercé Viana. Edicions Bromera.
  • La jugada. Josep Lorman. Editorial: Espanya-Cruïlla.
En castellà:
  • Retahílas de cielo y tierra. Gianni Rodari, Barco a Vapor.
  • Elia y su clase van de excursión. Timo Parvela. Barco a Vapor.
  • El Cid contado a los niños. Rosa Navarro Durán. Edebé.
En anglès:

  • Dracula and his family. Black cat.

Per al tercer cicle:
En valencià:
  • Les galetes del Saló de Te Continental. Josep M. Fonelleras. Editorial: Espanya-Cruïlla.
  • Caputxeta Roja, Verda, Groga, Blava i Blanca; Bruno Munari; Editorial. Anaya.
  • Tirant lo Blanc Joanot Martorell / Pasqual Alapont.  Bromera.
En castellà:
  • Un intruso en mi cuaderno; David Fernández Sifres; Editorial Edelvives.
  • ¡Ay Filomena y otros cuentos!, Miquel Obiols / M. Calatayud; Editorial Kalandraka.
  • Miguel de CervantesAdaptación de Agustín Sánchez A. Ilustraciones de Svetlin. Editorial Vicens Vives.
En anglès:
  • Alice's Adventures in Wonderland by Lewis Carroll. Walker.


Al primer cicle l'activitat que hem pensat que seria la recomanable per als xiquets i xiquetes seria primer de res treballar el conte a classe. Primer llegiran el conte els alumnes individualment en silenci. Posteriorment, el professor farà una llegida en veu alta matisant l'entonament i fent pausa als punts i les comes, després aniran llegint tota la classe en veu alta (per exemple, cada xiquet llegirà fins a un punt). Així, el professor podrà avaluar com van llegint els seus alumnes, observant si fan bé l'entonació, les pauses i l’expressivitat.

Una vegada treballat a classe, assistiran a un teatre on se'ls farà una representació del conte. D'aquesta manera els xiquets i les xiquetes experimenten un gran plaer escoltant lectures en veu alta mentre la mestra o el mestre, en aquest cas un professional de la interpretació, interpreta els personatges i modula el to de veu per fer imaginar en quin context succeeix la història narrada.

Quan es troben a classe una altra vegada, faran una espècie de fitxa de lectura on se'ls farà preguntes del tipus: quins personatges apareixen a l'obra?, descriviu un d'ells i feu una il·lustració. Què us pareix el final del conte?, inventarieu un altre final per a la història?... El professor també farà una avaluació d'aquestes fitxes i avaluarà la comprensió de l´alumne així com la seva imaginació.

L’activitat que es desenvoluparà al segon cicle consistirà en el fet que cada dia vaga un pare d’un dels alumnes de la classe i lliga un llibre amb el seu fill, creant un final alternatiu del mateix. El professor avaluarà la creativitat, l’entonació, l’expressió verbal i el treball en equip amb el seu pare mitjançant una rúbrica i un examen oral amb el fill i amb el pare sobre el llibre i els coneixements que han après.

Pel que fa a l’activitat que desenvolupem al tercer cicle hem volgut que els xiquets elegeixin qualsevol de les escenes o parts del llibre que més els agrade o que els ha paregut més important i que en grups reduïts de tres o quatre persones representen l’escena per als seus companys en classe, utilitzant qualsevol tipus de material que ells necessiten. A més, abans de començar hauran de fer una breu contextualització als seus companys perquè entenguen el que ha succeït abans de l'escena representada. Els alumnes hauran d'avaluar la representació dels seus companys amb una escala del 0 al 10 i el professor avaluarà també per la seva part la representació mitjançant una rúbrica on avaluara l’expressió corporal, el llenguatge i el treball en grup.

La proposta anual literària que proposem per als alumnes d’aquest col·legi és que realitzen una obra de teatre a partir de llibres que troben a la biblioteca sobre la vida a l’horta. Aquesta obra de teatre es farà en la setmana cultural del col·legi i serà coordinada pels professors i per alguns pares i mares de l’AMPA.

Aquesta activitat està dirigida a què els alumnes d’aquest col·legi coneguen la cultura de la seva terra i a més aprenguen a fer literatura d’una forma més entretinguda i més participativa.

dijous, 4 de juny del 2015

Activitat conte

LA CAPUTXETA VERMELLA




Sóc Maria, la mare de caputxeta vermella. La meua filla és molt bonica i fa poc de temps que li he fet una capa amb caputxeta de color vermell, d´ací el seu nom.
Aquest matí, li he manat a la meua filla que vaja a casa de l'àvia a portar uns aliments: fruites dolces, uns pastissos i uns formatgets. Abans de res, li he advertit una i mil voltes que en mig del bosc on viu l'àvia també viu el llop, així que no ha d'entretenir- se i per descomptat no parlar amb ningú.

Caputxeta agafa el cistell i se’n va al bosc a casa de la seua àvia. Comença a agafar floretes que es va trobant, mira els arbres i les papallones, es queda encantada amb els ocells.... i de sobte apareix el llop!! El llop li pregunta a la meua filla que on es dirigeix i ella li respon que va a visitar a l'àvia i que no el té por per molt pelut i ferros que siga.

Però, el llop pensa que podria fer un bon àpat si se la menja i es torna cap a casa de l'àvia, li pica a la porta i aquesta pensant-se que era la meua filla li obri la porta i el llop se la menja feroçment. El llop es vesteix amb la roba de l'àvia (es posa les seues ulleres i la còfia), es fica dins del seu llit tapat fins al nas esperant que arribe caputxeta.

Quan caputxeta arriba troba la porta mig oberta i entra, en veure-la li pregunta que per què té els ulls tan grans. El llop li respon que és per a veure- la millor. Després li pregunta que quines orelles més grans que té, al que aquest li respon que són per a sentir- la millor. Per últim, li pregunta per què té les dents tan grosses. El llop li respon que són per a menjar-se-la millor. Pronunciant aquestes últimes paraules, el llop es llança damunt de la meua filla.

Encara sort que per allí passejava un caçador i en sentir els crits de caputxeta va acudir ràpidament i amb un gabinet va obrir la panxa del llop i va salvar a caputxeta i a l'àvia.
El caçador, l'àvia i caputxeta li donen una segona oportunitat al llop i aquest tot penedit i plorant va prometre canviar i convertir-se en una bona persona.

Quant als canvis que he fet al text trobem:

-Canvi del temps verbal: el conte original esta en pretèrit perfecte i ara esta en present.
-Canvi de narrador: ara és intern (homodiegètic), intervé en la història (n'és un dels personatges, en aquest la mare de caputxeta vermella) i fa servir la primera persona.
-He suprimit els diàlegs.
-Canvi del final del conte.
-Moralitat canviada (donar una segona oportunitat).