Resposta a les preguntes clau d'investigació.

Pla lector

La nostra proposta de pla lector consisteix en la selecció d'una sèrie de llibres adequats per als alumnes de cada curs de l’Educació Primària des del punt de vista pedagògic, creada per a contribuir la promoció de la lectura. Anem a realitzar-la al col·legi públic Ausiàs March que es troba al poble d’Alboraia que pertany a la localitat de València.

El context sociocultural d’aquest col·legi està format per famílies de classe baixa que es dediquen majoritàriament al treball en el camp i no tenen un bon nivell econòmic. Respecte al nivell de desenvolupament de les competències literària i lectora s’observa que els alumnes d’aquest col·legi no tenen una bona competència lectora i literària, ja que la majoria dels seus pares no lligen i no li han transmès l’interès per llegir. Açò ha suposat una dificultat per a la transmissió la competència literària i lectora. Per aquesta raó, amb aquest pla lector volem que els alumnes milloren aquesta competència tan important per a la seva formació.

Els criteris que tindrem en compte per a la selecció de les obres literàries que llegirà l’alumnat seran els següents: per al primer cicle de primària valors com l'amistat, el respecte per la natura i els animals i la cooperació, valors molt importants en aquestes etapes de la vida dels alumnes. Pel que fa al segon cicle tractarem llibres relacionats amb el seu context, tractant valors com l’estima pel medi ambient, pels companys de classe i relacions familiars, a més presentarem llibres d’aventures perquè els xiquets desenvolupen la seva imaginació. Al tercer cicle hem començat a introduir clàssics perquè comencen a tenir una aproximació a la literatura de la seva terra de forma més destacada, llibres on es desenvolupen aventures amb una complicació i llargada major adequant-se al seu nivell de lectura. Utilitzarem tant llibres clàssics com llibres actuals, i escrits en les llengües del valencià, el castellà i l'anglés.

Per al primer cicle:

En valencià:

• La ploma, Gemma Armengol. Edicions Bromera.
• El primer dia d'escola Pasqual Alapont. Edicions Bromera.

• Un dia de caca i vaca”. Fina Casalderrey .Edicions Bromera.
• La feina i els diners. Brigitte Labbé Michel Puech. Editorial: Espanya-Cruïlla

En castellà:

• Los tres amigos, Helme Heine. Anaya.
• Piopá y las gaviotas M.ª Carmen de la Bandera. Anaya.

En anglés:

• The enormous turnip. Black cat.

Per al segon cicle:

En valencià:

• L'olor de la mare. Ricardo Alcántara. Edicions Bromera.
• Lula i les abelles. Mercé Viana. Edicions Bromera.
• La jugada. Josep Lorman. Editorial: Espanya-Cruïlla.

En castellà:

• Retahílas de cielo y tierra. Gianni Rodari, Barco a Vapor.
• Elia y su clase van de excursión. Timo Parvela. Barco a Vapor.
• El Cid contado a los niños. Rosa Navarro Durán. Edebé.

En anglès:

• Dracula and his family. Black cat.

Per al tercer cicle:

En valencià:

• Les galetes del Saló de Te Continental. Josep M. Fonelleras. Editorial: Espanya-Cruïlla.
• Caputxeta Roja, Verda, Groga, Blava i Blanca; Bruno Munari; Editorial. Anaya.
• Tirant lo Blanc Joanot Martorell / Pasqual Alapont.  Bromera.

En castellà:

• Un intruso en mi cuaderno; David Fernández Sifres; Editorial Edelvives.
• ¡Ay Filomena y otros cuentos!, Miquel Obiols / M. Calatayud; Editorial Kalandraka.
• Miguel de CervantesAdaptación de Agustín Sánchez A. Ilustraciones de Svetlin. Editorial Vicens Vives.

En anglès:

• Alice's Adventures in Wonderland by Lewis Carroll. Walker.

Al primer cicle l'activitat que hem pensat que seria la recomanable per als xiquets i xiquetes seria primer de res treballar el conte a classe. Primer llegiran el conte els alumnes individualment en silenci. Posteriorment, el professor farà una llegida en veu alta matisant l'entonament i fent pausa als punts i les comes, després aniran llegint tota la classe en veu alta (per exemple, cada xiquet llegirà fins a un punt). Així, el professor podrà avaluar com van llegint els seus alumnes, observant si fan bé l'entonació, les pauses i l’expressivitat.

Una vegada treballat a classe, assistiran a un teatre on se'ls farà una representació del conte. D'aquesta manera els xiquets i les xiquetes experimenten un gran plaer escoltant lectures en veu alta mentre la mestra o el mestre, en aquest cas un professional de la interpretació, interpreta els personatges i modula el to de veu per fer imaginar en quin context succeeix la història narrada.

Quan es troben a classe una altra vegada, faran una espècie de fitxa de lectura on se'ls farà preguntes del tipus: quins personatges apareixen a l'obra?, descriviu un d'ells i feu una il·lustració. Què us pareix el final del conte?, inventarieu un altre final per a la història?... El professor també farà una avaluació d'aquestes fitxes i avaluarà la comprensió de l´alumne així com la seva imaginació.

L’activitat que es desenvoluparà al segon cicle consistirà en el fet que cada dia vaga un pare d’un dels alumnes de la classe i lliga un llibre amb el seu fill, creant un final alternatiu del mateix. El professor avaluarà la creativitat, l’entonació, l’expressió verbal i el treball en equip amb el seu pare mitjançant una rúbrica i un examen oral amb el fill i amb el pare sobre el llibre i els coneixements que han après.

Pel que fa a l’activitat que desenvolupem al tercer cicle hem volgut que els xiquets elegeixin qualsevol de les escenes o parts del llibre que més els agrade o que els ha paregut més important i que en grups reduïts de tres o quatre persones representen l’escena per als seus companys en classe, utilitzant qualsevol tipus de material que ells necessiten. A més, abans de començar hauran de fer una breu contextualització als seus companys perquè entenguen el que ha succeït abans de l'escena representada. Els alumnes hauran d'avaluar la representació dels seus companys amb una escala del 0 al 10 i el professor avaluarà també per la seva part la representació mitjançant una rúbrica on avaluara l’expressió corporal, el llenguatge i el treball en grup.

La proposta anual literària que proposem per als alumnes d’aquest col·legi és que realitzen una obra de teatre a partir de llibres que troben a la biblioteca sobre la vida a l’horta. Aquesta obra de teatre es farà en la setmana cultural del col·legi i serà coordinada pels professors i per alguns pares i mares de l’AMPA.

Aquesta activitat està dirigida a què els alumnes d’aquest col·legi coneguen la cultura de la seva terra i a més aprenguen a fer literatura d’una forma més entretinguda i més participativa.

Activitat conte

LA CAPUTXETA VERMELLA

Sóc Maria, la mare de caputxeta vermella. La meua filla és molt bonica i fa poc de temps que li he fet una capa amb caputxeta de color vermell, d´ací el seu nom.
Aquest matí, li he manat a la meua filla que vaja a casa de l'àvia a portar uns aliments: fruites dolces, uns pastissos i uns formatgets. Abans de res, li he advertit una i mil voltes que en mig del bosc on viu l'àvia també viu el llop, així que no ha d'entretenir- se i per descomptat no parlar amb ningú.

Caputxeta agafa el cistell i se’n va al bosc a casa de la seua àvia. Comença a agafar floretes que es va trobant, mira els arbres i les papallones, es queda encantada amb els ocells.... i de sobte apareix el llop!! El llop li pregunta a la meua filla que on es dirigeix i ella li respon que va a visitar a l'àvia i que no el té por per molt pelut i ferros que siga.

Però, el llop pensa que podria fer un bon àpat si se la menja i es torna cap a casa de l'àvia, li pica a la porta i aquesta pensant-se que era la meua filla li obri la porta i el llop se la menja feroçment. El llop es vesteix amb la roba de l'àvia (es posa les seues ulleres i la còfia), es fica dins del seu llit tapat fins al nas esperant que arribe caputxeta.

Quan caputxeta arriba troba la porta mig oberta i entra, en veure-la li pregunta que per què té els ulls tan grans. El llop li respon que és per a veure- la millor. Després li pregunta que quines orelles més grans que té, al que aquest li respon que són per a sentir- la millor. Per últim, li pregunta per què té les dents tan grosses. El llop li respon que són per a menjar-se-la millor. Pronunciant aquestes últimes paraules, el llop es llança damunt de la meua filla.

Encara sort que per allí passejava un caçador i en sentir els crits de caputxeta va acudir ràpidament i amb un gabinet va obrir la panxa del llop i va salvar a caputxeta i a l'àvia.
El caçador, l'àvia i caputxeta li donen una segona oportunitat al llop i aquest tot penedit i plorant va prometre canviar i convertir-se en una bona persona.

Quant als canvis que he fet al text trobem:

-Canvi del temps verbal: el conte original esta en pretèrit perfecte i ara esta en present.
-Canvi de narrador: ara és intern (homodiegètic), intervé en la història (n'és un dels personatges, en aquest la mare de caputxeta vermella) i fa servir la primera persona.

-He suprimit els diàlegs.

-Canvi del final del conte.

-Moralitat canviada (donar una segona oportunitat).

Activitat Conte

Tot esperit

Pere és un xiquet de dotze anys que un dia qualsevol que estava a soles a casa va rebre la visita imprevista de dos inspectors joves, un xicot i una noia.

Els va bastar poca conversa per a dir-li que era un fantasma, i que no s’espantés, perquè no era pas sol. Li van explicar que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar estat civil.

Pere estava serè («vaporós», li van dir els inspectors) i encara es sentia esverat.

Pere va preguntar que passava amb la vida que portava, amb els seus pares i els seus germans, i els inspectors li van dir que eren imaginacions seves i que els seus parents s’imaginaven a ell. Els inspectors estaven molts segurs del que deien i no donaven a Pere motius de preocupació, però aquest no deixava de suar. La noia inspectora volent tranquil·litzar-ho li va donar uns quants cops a l’esquena.

Els inspectors li van dir que podia donar gràcies perquè no era un vampir, ja que això si que era un desfici constant i un perill per a la família. Pere va preguntar com es devia comportar al ser un fantasma. Els inspectors li van dir que amb naturalitat, ja que la fantasmagoria d’ara ja no és com la d’abans.

El xicot i la noia li van dir a Pere que li tenia que donar totes les seves pertinències a ells, ja que com era un fantasma no les necessitava. Pere va començar a sospitar que alguna cosa passava i va començar a tindre por dels inspectors.

De prompte els pares de Pere van entrar per la porta i al moment, els suposats inspectors es van anar de la casa per la finestra, fugint pel carrer. Pere va abraçar als seus pares i va explicar el que li hi havia passat. El pare de Pere li va dir que no obrís la porta mai a una persona que no conegués i des d’aquest moment en davant, Pere no va obrir més la porta a un desconegut.

1. He canviat al personatge principal que era un home major per un xiquet menut que té dotze anys i que es diu Pere per a poder fer un conte dirigit per a xiquets i xiquetes. 

2. He canviat el tipus de narrador intern a extern, que no intervé en la història i fa servir la tercera persona (ex. “estava a soles a casa”).

3. He canviat les altres veus de la narració de diàleg directe a indirecte de forma que jo que sóc el narrador i explique el que diuen els personatges d’una manera aproximada. Les paraules dels personatges les introdueix al discurs del narrador en forma de proposició subordinada substantiva (ex. “Els inspectors li van dir que podia...”).  

4. He canviat el final del conte per donar-li un final alternatiu i altre sentit a la història.

5. He inclòs en la part final moralitat explícita al conte, en la que es dona una lliçó als xiquets i les xiquetes que no tenen que obrir la porta a desconeguts.

Guillermo Alfonso Estañ

Activitat taller de poesia

INVENTA/COMPLETA UN POEMA

En grups de 4 o 5 persones, inventar un poema a partir del sentiment donat pel professor i després organitzar-vos de manera que els integrants del grup reciten el poema i l´interpreten. Podeu realitzar un dibuix que ajude a escenificar el poema. 

Seguir el següent model de poema seguint el sentiment donat pel professor.

à  Exemple de poema basat en el sentiment de la felicitat

Quina felicitat!

Vaig comprar un vestit

Quina felicitat!

Era el més colorit

Quina felicitat!

No s´ha descolorit 

Quina felicitat!

El somni s'ha complit

Els continguts del currículum sobre la poesia en el primer cicle de primària són els següents:

1.-  Comprendre bé un poema i saber recitar-ho amb la pronunciació i l´entonació correcta.

8.- Dramatització de textos poètics relacionats amb la vida quotidiana.

A la activitat proposta per el nostre grup pensem que hem tractat els continguts perquè, per a la  realització d´un poema, hauran de comprendre el poema que estan fent i després recitar- ho amb la correcta pronunciació i entonació. A més de tot açò, hauran d´interpretar els poemes relacionats amb sentiments que tots els xiquets manifesten en algun moment de la seua vida. 

L’espai on es realitzarà l´activitat serà en principi a l´aula que estarà distribuïda en diferents taules on els alumnes podran treballar en grups per al desenvolupament dels poemes, i si volen dels dibuixos.

La recitació i la interpretació dels poemes es realitzarà al saló d´actes on els alumnes gaudiran d´un espai més ample que serà mes idoni, ja que es l´espai adequat per a realitzar aquest tipus d´activitats.

Aquesta activitat esta dirigida a alumnes de primer cicle de primària, més concretament, per a segon curs. Com la classe és de vint-i-cinc  alumnes, es disposaran en grups de cinc persones.

El material amb el que disposaran els alumnes serà el següent:

  -  Llibre de poemes de sentiments

-  Llapis de colors

-  Tisores

-  Cartolines A3

-   Folis

-    Teles de diferents colors

Desenvolupament dels aspectes treballats a classe relacionats amb l´activitat presentada.

Aquesta activitat té l´objectiu que els alumnes siguen capaços de escriure un poema seguint una estructura composta per versos, coneixent el que significa un vers com hem vist nosaltres a classe.

També hauran de fer rimar els versos del poema seguint una mètrica. Degut a que es troben en el primer cicle de primària aquests alumnes segurament realitzaran una rima fàcil composta per substantius a soles, com la que els donem en el poema exemple. Aquest es un aspecte que hem treballat a classe.

Per a concloure, aquesta activitat pot ajudar als alumnes a tindre una concepció més entretinguda del que és fer poesia, ja que ells van a ser els que facen el poema i per tant adquiriran un aprenentatge més significatiu i també aprendran coneixements bàsics sobre aquest gènere literari. Per altra banda, es una activitat amb la qual es treballa l’expressió corporal i la dramatització sobre els sentiments.

Aproximació als gèneres literaris

Al llarg de dues sessions hem fet una aproximació als gèneres literaris. En un primer moment analitzarem diferents textos i per grups teníem que decidir si eren textos literaris o no, basant-nos en els criteris que teníem de la nostra experiència en la literatura. En segon lloc, després d'haver classificat els textos en literaris i no literaris, vam tenir que dir quines característiques devia de tindre un text per a que aquest fora considerat com a literari, com per exemple vam coincidir quasi tots els grups en que la majoria tenen una càrrega emotiva i simbòlica. A continuació, reflexionarem sobre el criteri que havíem utilitzat, si ens havíem basat en la funció del text o en altres característiques. Aleshores, espontàniament vàrem classificar els textos en literaris o no literaris segons la seua funció que anomenàrem finalitat. En els textos literaris predomina la funció estètica i en els no literaris predomina la funció informativa.

Per altra banda, comentarem si tots els textos literaris estan escrits en registre literari. Tots coincidíem en que el llenguatge literari no es un tipus de registre ja que un text no literari en alguns contextos podríem trobar-ho dins d'un text literari. Per exemple, el text 4 podria ser un fragment d'una novel·la si per exemple apareguera un personatge que ho diguera.

Per a concloure, en aquestes dos sessions ens hem adonat de que és molt difícil descriure les característiques d’un text literari ja que hi ha diversos factors que afecten al llenguatge literari com el gènere, el registre, la funció o la forma. Per tant, no hi ha unes característiques concretes que representen a un text literari sinó que diversos textos literaris poden estar formats per diferents característiques entre ells. Açò suposa que hi haja una gran variabilitat de textos literaris i que el fer literatura no estiga restringit a unes característiques tancades, sinó que estiga obert a una gran quantitat de possibilitats.

Paratextos

Per a Salvador (1994) els paratextos són títols, pròlegs, disseny gràfic, etc. Que  funcionen com a marcadors a tenir en compte: en la mesura que constitueixen un autèntic llindar de la interioritat textual, en són portaveus, propagandistes, indici del contracte que l’obra vol instaurar amb el públic. Una funció essencial dels paratextos és la de gestionar el posicionament de l’obra, la seva opció com a pràctica discursiva, i inserir-la en el flux social.

Altra definició que trobem es: els paratextos són les imatges o altres textos que envolten un text central. Ja siga una notícia o un conte, podem obtenir informació o anticipar-nos a la mateixa, sense necessitat de llegir tota la nota del diari o el conte. Aquests elements que envolten al text, ja siguen fotografies, il·lustracions, títols, requadres, frases destacades, es denominen paratexto, perquè són tot allò que acompanya al text per a enriquir-ho.

Alejandro Verdeguer Lizcano