Educació Literària

El concepte d'Educació Literària és relativament recent. Sorgeix per modificar una didáctica de la Literatura basada en informació literària, en la memorització de dades, dates, característiques,etc.

La competència literària, és a dir la capacitat de comprendre i gaudir amb els textos literaris és un component de la competència comunicativa. No obstant això, els textos literaris enfront de textos de caràcter funcional tenen unes convencions específiques el coneixement de les quals és necessari per a l'adequada comprensió dels mateixos. L'Educació Literària cerca dotar als alumnes i alumnes de les habilitats específiques que requereix la comprensió dels textos literaris. L'èmfasi es col·loca en la lectura de les obres literàries i en la seva comprensió, és a dir en la formació de lectors competents. Aleshores l’educació literaria es defineix com l’adquisició d’una competencia lectora específica, es a dir com la formació que el lector va desenvolupant a partir d’una programació que el va guiant durant l’ensenyança de la lectura.

L’educació literària ha de tindre com a objectiu que els alumnes aconseguisquen cert nivell lector. Per tant com bé assenyala Felipe Zayas, en el seu article “Un projecte d'escriptura a partir de l'Ègloga I de Garcilaso de la Vega”, l'educació literària implica:

- Descobrir la lectura com a experiència satisfactòria fundada en la resposta afectiva del lector (aquest s'emociona amb la intriga; s'identifica amb els personatges; reconeix en el text la seva pròpia experiència vital com a experiència humana; descobreix mons allunyats de la seva experiència immediata; contrasta la seva pròpia interpretació amb la d'altres lectors; percep estèticament el llenguatge, etc.,).

- Aprendre a construir el sentit del text, és a dir, a confrontar la visió que té el lector de si mateix i del món amb l'elaboració cultural de l'experiència humana que li ofereix l'obra literària.

- Conèixer les particularitats discursives, textuals i lingüístiques dels textos literaris, característiques que estan condicionades històricament i configuren els gèneres o formes convencionals de la institució literària mitjançant les quals la humanitat ha simbolitzat la seva experiència.

D’altra Tenint en compte l'evolució que ha tingut l'ensenyament de la literatura, ens plantegem el fet que la literatura, per sofrir una sèrie de variants quant a les consideracions de l'autor, l'obra i el receptor, no permet un aprenentatge homogeni i tipificat, com assenyala Antonio Mendoza Fillola en el seu article “L'educació literària. Bases per a la formació de la competència lecto-literària”, publicat a la Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Segons aquest autor, “la didàctica de la literatura ha de plantejar-se que l'objectiu essencial i genèric de la formació i educació literària dels alumnes d'un determinat nivell escolar té un doble caràcter integrador: aprendre a valorar i apreciar les creacions de signe estètic-literari”. Pel que, segons el mateix autor, les competències essencials que haurà de desenvolupar l'alumne es perfilen en dues adreces:

1.- La que atén a les competències que permeten comprendre i reconèixer les convencions específiques d'organitzar i comunicar l'experiència que té la literatura, i, conseqüentment, dotar d'una elemental poètica i retòrica literàries.

2.- La que s'ocupa del conjunt de sabers que permeten atendre a la historicitat que travessa el text, com a sabers necessaris i mediadors per poder descobrir i/o establir la nostra valoració interpretativa.

En definitiva, l’educació lectora ens proporciona la base del desenvolupament d’una programació especifica de l’educació literària. La concreció d’aquest objectiu formatiu deu contemplar una proposta metodològica que gènere un conjunt de noves pràctiques a on es formen i obtinguen  sentit els avanços ja produïts en el marc escolar. Tal vegada a partir d’aquest procés i amb aquestes noves activitats, els alumnes puguen aconseguir un grau d’autonomia en la construcció del seu saber literari. (Colomer,T.(1991).De la enseñanza de la literatura a la educación literaria.Comunicación, Lenguaje y Educación 9. 21-31.)

Cal destacra que en la nova educació secundària obligatòria, La literatura continua sent un bloc més de la llengua. Els continguts tampoc no difereixen excessivament dels anteriors i agafen els tres aspectes bàsics de la literatura  ja presents a l’actualitat: el registre literari, els gèneres i el context històrico-cultural. Açò significa que la literatura pareix que ha perdut importància respecte a altres blocs de la llengua i que la visió cronològica queda sempre per darrere en l’estudi de l’especificat del text literari o dels gèneres literaris. El canvi entre els programes vells i els nous estaria més en la formulació d’objectius, en la introducció de continguts referents a actituds, valors i normes, i en les orientacions didàctiques. Les diferències radiquen únicament, com en el cas de la Secundària Obligatòria, en l’apartat d’actituds i en les orientacions didàctiques. Pel que fa a les primeres, s’insisteix en: "l’apreciació de la lectura com a font informativa i com a mitjà d’arrelament sòcio-cultural i com a manifestació artística". Quant a les segones, s’introdueix, una vegada més, la necessitat de plantejar-se la literatura en la seva perspectiva universal i es parla del respecte, "sempre que sigui possible", als interessos i preferències literàries de l’alumne. (Bordons,G.(1994).Visió sincrònica sobre didàctica de la literatura. Articles de didàctica de la Llengua i la Literatura, 1. 27-36.)