dimarts, 14 d’abril del 2015

Gènere assagístic

L’assaig en el seu significat més ample equival a tractar, provar o esforçar-se en alguna cosa. En literatura és un escrit en prosa, generalment, breu, que exposa sense rigor sistemàtic, però amb emoció, una interpretació personal sobre qualsevol tema, siga filosòfic, religiós, històric, literari, etc., sense seguir una ordre rigorosa com en el tractat doctrinal, ni pretendre esgotar la matèria. Ortega i Gasset va definir l’assaig com “dissertació científica sense prova explicita”. 

És un dels gèneres més moderns i de major cultiu hui en dia. Les seves fronteres formals són imprecises. Per una part, està prop de ser un tractat, amb la didàctica; per altra part, amb la crítica i amb el periodisme. Aquest és teòricament més informatiu i addicte a l'actualitat, però ocorre que molts assaigs es publiquen primer com articles a una revista o periòdic i després l’autor el recull en forma de llibre. Els continguts de l’assaig són molt variats i es dóna molta importància als sentiments de l’autor, el seu caràcter, les seves fantasies, els seus amors i les seves aversions (Martín, i I. Fernández, M., 1973).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada