Gèneres literaris

El seu caràcter de models textuals els converteix en una bona eina didàctica, ja que a partir de la comprensió del funcionament d’un nombre escàs de models és possible entendre tots els textos i comprendre així millor l’especificitat de la literatura i la seva evolució. També en aquest cas la teoria literària dels gèneres no ha ajudat gaire en les seves formulacions a una aplicació, ja que els criteris per dividir els gèneres no són gaire sistemàtics ni tampoc ho són les característiques de cadascun. La divisió clàssica tripartida (lírica, èpica i dramàtica), basada en l’eix enunciatiu o temàtic, s’ha mostrat insuficient des de fa força anys. No obstant això, la teoria dels gèneres, es podria sintetitzar bàsicament en dos: la gran quantitat de subgèneres o intergèneres nascuts al llarg de la història, donat el caràcter excessivament macrogenèric dels gèneres bàsics, i el nou paper de la literatura en una cultura que usa d’altres mitjans, que no són pròpiament els del llenguatge escrit.

També, en el cas dels gèneres, creiem possible una proposta didàctica que consideri paral·lelament llengua i literatura, partint de la premissa que un ensenyament de llengua orientat a l’ús parteix de textos i que aquests necessiten agrupar-se en una tipologia o una altra, a fi de facilitar-ne la producció i recepció. En lloc de basar-nos en una tipologia molt restringida, podríem classificar els textos segons els diferents elements de la situació comunicativa o de la realització textual: l’enunciació (divisible en tipus d’enunciador, tipus d’enunciació i modalitat d’enunciació), el destinatari, la funció, el tema, l’organització macrodiscursiva i l’estil.

A sota de cada epígraf agruparíem textos literaris i no-literaris que exemplifiquessin les possibilitats més importants del grup en qüestió, que prèviament hauríem establert segons els interessos i les necessitats dels nostres alumnes. Això permetria disposar d’un bon ventall de textos al llarg del curs i practicar alhora la diversitat que es pot produir en cadascun dels elements de la situació comunicativa i en la seva realització textual. Els procediments utilitzats serien: l’anàlisi comparativa i contrastiva dels textos, la realització d’exercicis diversos, basats en la transformació o complementació, i la producció de textos semblants als models (Bordons, 1994).