Animació Lectora

Són aquelles activitats participatives que tenen com a objectiu animar el text i dotar de vida als llibres. És una forma de promoció de la lectura que utilitza algunes estratègies amb caràcter lúdic que apropen al nen i al llibre de manera activa i gratificant. En elles la interacció resulta imprescindible i tot el procés s'estructura amb una metodologia oberta i flexible que permet la seva adaptació a les persones per les quals s'ha projectat, inclosos els adults. 

Album Il·lustrat

 Peter Trifonas va definir l’album il·lustrat com una forma artística oberta i fluïda, a la qual s’incorporen signes i codis lèxics i visuals en una interacció incessant entre paraula, imatge i lector. I és que aquest triangle ens resulta d’allò més interessant per tal d’aprendre codis lingüístics, expressar emocions, interpretar històries i adquirir coneixements culturals. L’àlbum il·lustrat ens ofereix usos ben diversos ja que és un model de síntesi on es combinen i es transformen significativament els diferents llenguatges (oral, textual i visual) que ajuden a l’aprenentatge d’una llengua. És per aquesta raó que el considerem una molt bona eina de treball a l’aula i és que, tal i com afirma Teresa Duran a Àlbums i altres lectures (Rosa Sensat, 2007): “Un bon àlbum no deixa indiferent el lector. La seva ment no sols ha entrat en contacte amb un relat possible sinó, a més, amb una manera possible de fer un relat”.

Figures Retòriques

Es l’ús particular lingüístic, pot ser un element diferenciador en els casos en què l’autor hagí volgut prioritzar la funció estètica o lúdica del llenguatge, però no ho serà en molts textos en què l’autor ha pretès imitar altres registres lingüístics amb el propòsit de fer l’acció o els personatges més versemblants. En molts casos, la distinció és dificultosa i resulta que el llenguatge dels textos no-literaris pot ser més retòric que el dels textos literaris.(Bordons,G.(1994).Visió sincrònica sobre didàctica de la literatura. Articles de didàctica de la Llengua i la Literatura, 1. 27-36.)

La percepció de les figures retòriques segons Salvador son  com a recursos d’expressivitat i elaboració estètica. Aquestes figures, i d’una manera destacada la metàfora i la ironia, el seu principal àmbit d’aplicació ha estat l’anàlisi dels textos literaris. Sobretot així ha estat fet des d’una concepció de l’estil literari com a distanciament respecte al llenguatge ordinari i fins i tot, de vegades, com a transgressió de les pautes idiomàtiques habituals. ( Salvador, V. (2003).Pragmàtica i estilística, Revista de sociolingüística, 4)

La Competència Lectora

La competència lectora és un component de la competència literària, però, al seu torn, esta es desenrotlla en gran manera en funció de les habilitats lecto-receptores de l'individu i de les seues aplicacions en múltiples casos de recepció. La competència lectora és la clau que obri l'accés a la interacció entre el text i el lector, però també al gaudi estètic. S'usa com a ferramenta per a establir relacions i reconeixements entre ho concrete d'una producció i els trets genèrics o particulars que compartix amb altres obres. La competència lectora fa que l'activitat lectora pose en acció els diversos sabers (lingüístics, metalingüístics, enciclopèdics, esteticoculturals, pragmàtics, vivencials... i un llarg etc.) que el lector ha integrat en la seua Competència Literària. (Mendoza Fillola, A. (2010). Función de la literatura infantil y juvenil en la formación de la competencia literaria.23/03/2015, de biblioteca virtual Miguel de Cervantes.)

Cànon Literari

Entenem per cànon literari un conjunt d’obres considerades com a model per una cultura determinada, com la caracterització de certes pautes d’escriptura, de vehiculació editorial i de lectura, que responen a una concepció massiva de la literatura. El concepte sol recollir les obres literaries que Occident considera clàssiques. Alguns critics com Haold Bloom

Com bé indica Salvador en els limits del discurss literari: En altres casos, el cànon de literarietat ha estat establert, al llarg dels segles, en funció de paràmetres com són l’opinió sobre la qualitat estètica, l’originalitat –herència de la mitologia romàntica– o certs inconfessats elitismes de classe, tant se val. Així, s’han situat extramurs de la literatura determinades manifestacions massa populars –sovint orals o difoses  per impremta expeditiva–, o massa obedients a pautes subgenèriques mecànicament repetides per facilitarisme envers el pùblic i el circuit comercial. És el vast terreny de la “paraliteratura” (entesa com a denominació neutralitzadora de les connotacions negatives que s’associen amb la literatura subcultural o de massa), que tan interessants treballs ha suscitat en les darreres dècades. ( Salvador,V. (1994). Els límits del discurs literari.Articles de didàctica de la Llengua i la Literatura,1.15-26.)

La Competència Literària

La capacitat per a produïr e interpretar textos literaris, la qual suposa l’us de la gramática de la llengua en la qual està escrit el text i l’ús de regles especifiques de la gramàtica literaria. Es tracta d’una suma de sabers necessaris per a la producció d’obre literàries. Tambiè  la competència se naturalitza a la lecto-literatura, i en el process de auscultamiento va  des de la  superficie fins a les  seues entranyes, amb el reconeixement del fet simbòlic, el figurat, lo fictici, el fet extrany, etc. El lector, va més enllà del text, més enllà de su voluntad, pot arribar fins a la valoració; La valoració és l'activitat més complexa que realitza la competència literària perquè la valoració requerix necessàriament comprendre, integrar i interpretar els components del discurs literari.

Mendoza, presenta que la competencia literaria presenta tres nivels:  Un nivel primari, en aquest nivell, el lector presenta una competència básica, pot captar globalment la naturalesa literària d'un text, basant-se en intuïcions i contrastos amb altres tipus d'usos, encara que no li siga possible determinar justificadament les raons de tal especificitat. Un segon nivel, en el qual el lector presenta una  competència literària basada en l'aprenentatge, podrà explicitar les seues raons sobre la caracterització i valoració literària d'un text. I un tercer nivell,en el quals els nivells anteriors es complementen amb les aportacions de l'experiència lectora. L'objectiu de la formació de la Competència Literària és formar lectors que autònomament estiguen preparats per a gaudir dels textos i per a arribar a establir valoracions i interpretacions. Un segon objectiu seria capacitar al lector perquè establisca les pertinents relacions entre el text i la intenció de l'autor.

La competència literària integra distints tipus de sabers: Els referits al saber cultural-enciclopèdic, els sabers referits a les modalitats del discurs (programes discursius, gèneres, peculiaritats textuals literàries...) junt amb una mostra d'estructures textuals; i els sabers estratègics (des de l'activació de diverses lògiques (de la fantàstic, del versemblant, del fictici, del real...) que són necessàries per a llegir diferents tipus de textos fins als específics de descodificació i els més complexos d'interacció i cooperació receptora).(Mendoza Fillola, A. (2010). Función de la literatura infantil y juvenil en la formación de la competencia literaria.23/03/2015, de biblioteca virtual Miguel de Cervantes.)

Educació Literària

El concepte d'Educació Literària és relativament recent. Sorgeix per modificar una didáctica de la Literatura basada en informació literària, en la memorització de dades, dates, característiques,etc.

La competència literària, és a dir la capacitat de comprendre i gaudir amb els textos literaris és un component de la competència comunicativa. No obstant això, els textos literaris enfront de textos de caràcter funcional tenen unes convencions específiques el coneixement de les quals és necessari per a l'adequada comprensió dels mateixos. L'Educació Literària cerca dotar als alumnes i alumnes de les habilitats específiques que requereix la comprensió dels textos literaris. L'èmfasi es col·loca en la lectura de les obres literàries i en la seva comprensió, és a dir en la formació de lectors competents. Aleshores l’educació literaria es defineix com l’adquisició d’una competencia lectora específica, es a dir com la formació que el lector va desenvolupant a partir d’una programació que el va guiant durant l’ensenyança de la lectura.

L’educació literària ha de tindre com a objectiu que els alumnes aconseguisquen cert nivell lector. Per tant com bé assenyala Felipe Zayas, en el seu article “Un projecte d'escriptura a partir de l'Ègloga I de Garcilaso de la Vega”, l'educació literària implica:

- Descobrir la lectura com a experiència satisfactòria fundada en la resposta afectiva del lector (aquest s'emociona amb la intriga; s'identifica amb els personatges; reconeix en el text la seva pròpia experiència vital com a experiència humana; descobreix mons allunyats de la seva experiència immediata; contrasta la seva pròpia interpretació amb la d'altres lectors; percep estèticament el llenguatge, etc.,).

- Aprendre a construir el sentit del text, és a dir, a confrontar la visió que té el lector de si mateix i del món amb l'elaboració cultural de l'experiència humana que li ofereix l'obra literària.

- Conèixer les particularitats discursives, textuals i lingüístiques dels textos literaris, característiques que estan condicionades històricament i configuren els gèneres o formes convencionals de la institució literària mitjançant les quals la humanitat ha simbolitzat la seva experiència.

D’altra Tenint en compte l'evolució que ha tingut l'ensenyament de la literatura, ens plantegem el fet que la literatura, per sofrir una sèrie de variants quant a les consideracions de l'autor, l'obra i el receptor, no permet un aprenentatge homogeni i tipificat, com assenyala Antonio Mendoza Fillola en el seu article “L'educació literària. Bases per a la formació de la competència lecto-literària”, publicat a la Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Segons aquest autor, “la didàctica de la literatura ha de plantejar-se que l'objectiu essencial i genèric de la formació i educació literària dels alumnes d'un determinat nivell escolar té un doble caràcter integrador: aprendre a valorar i apreciar les creacions de signe estètic-literari”. Pel que, segons el mateix autor, les competències essencials que haurà de desenvolupar l'alumne es perfilen en dues adreces:

1.- La que atén a les competències que permeten comprendre i reconèixer les convencions específiques d'organitzar i comunicar l'experiència que té la literatura, i, conseqüentment, dotar d'una elemental poètica i retòrica literàries.

2.- La que s'ocupa del conjunt de sabers que permeten atendre a la historicitat que travessa el text, com a sabers necessaris i mediadors per poder descobrir i/o establir la nostra valoració interpretativa.

En definitiva, l’educació lectora ens proporciona la base del desenvolupament d’una programació especifica de l’educació literària. La concreció d’aquest objectiu formatiu deu contemplar una proposta metodològica que gènere un conjunt de noves pràctiques a on es formen i obtinguen  sentit els avanços ja produïts en el marc escolar. Tal vegada a partir d’aquest procés i amb aquestes noves activitats, els alumnes puguen aconseguir un grau d’autonomia en la construcció del seu saber literari. (Colomer,T.(1991).De la enseñanza de la literatura a la educación literaria.Comunicación, Lenguaje y Educación 9. 21-31.)

Cal destacra que en la nova educació secundària obligatòria, La literatura continua sent un bloc més de la llengua. Els continguts tampoc no difereixen excessivament dels anteriors i agafen els tres aspectes bàsics de la literatura  ja presents a l’actualitat: el registre literari, els gèneres i el context històrico-cultural. Açò significa que la literatura pareix que ha perdut importància respecte a altres blocs de la llengua i que la visió cronològica queda sempre per darrere en l’estudi de l’especificat del text literari o dels gèneres literaris. El canvi entre els programes vells i els nous estaria més en la formulació d’objectius, en la introducció de continguts referents a actituds, valors i normes, i en les orientacions didàctiques. Les diferències radiquen únicament, com en el cas de la Secundària Obligatòria, en l’apartat d’actituds i en les orientacions didàctiques. Pel que fa a les primeres, s’insisteix en: "l’apreciació de la lectura com a font informativa i com a mitjà d’arrelament sòcio-cultural i com a manifestació artística". Quant a les segones, s’introdueix, una vegada més, la necessitat de plantejar-se la literatura en la seva perspectiva universal i es parla del respecte, "sempre que sigui possible", als interessos i preferències literàries de l’alumne. (Bordons,G.(1994).Visió sincrònica sobre didàctica de la literatura. Articles de didàctica de la Llengua i la Literatura, 1. 27-36.)