Tot esperit
Pere és un xiquet de dotze anys que un dia
qualsevol que estava a soles a casa va rebre la visita imprevista de dos
inspectors joves, un xicot i una noia.
Els va bastar poca conversa per a dir-li que
era un fantasma, i que no s’espantés, perquè no era pas sol. Li van explicar
que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos
d’aquest peculiar estat civil.
Pere estava serè («vaporós», li van dir els
inspectors) i encara es sentia esverat.
Pere va preguntar que passava amb la vida que
portava, amb els seus pares i els seus germans, i els inspectors li van dir que
eren imaginacions seves i que els seus parents s’imaginaven a ell. Els
inspectors estaven molts segurs del que deien i no donaven a Pere motius de preocupació,
però aquest no deixava de suar. La noia inspectora volent tranquil·litzar-ho li
va donar uns quants cops a l’esquena.
Els inspectors li van dir que podia donar gràcies perquè no era un vampir,
ja que això si que era un desfici constant i un perill per a la família. Pere
va preguntar com es devia comportar al ser un fantasma. Els inspectors li van
dir que amb naturalitat, ja que la fantasmagoria d’ara ja no és com la d’abans.
El xicot i la noia li van dir a Pere que li tenia que donar totes
les seves pertinències a ells, ja que com era un fantasma no les necessitava. Pere va
començar a sospitar que alguna cosa passava i va començar a tindre por dels
inspectors.
De prompte els pares de Pere van entrar per la porta i al moment, els
suposats inspectors es van anar de la casa per la finestra, fugint pel carrer.
Pere va abraçar als seus pares i va explicar el que li hi havia passat. El pare de Pere
li va dir que no obrís la porta mai a una persona que no conegués i des d’aquest
moment en davant, Pere no va obrir més la porta a un desconegut.
1. He canviat al
personatge principal que era un home major per un xiquet menut que té dotze
anys i que es diu Pere per a poder fer un conte dirigit per a xiquets i
xiquetes.
2. He canviat el tipus de narrador intern a extern, que no intervé en
la història i fa servir la tercera persona (ex. “estava a soles a casa”).
3. He canviat les
altres veus de la narració de diàleg directe a indirecte de forma que jo que sóc
el narrador i explique el que diuen els personatges d’una manera aproximada. Les
paraules dels personatges les introdueix al discurs del narrador en forma de
proposició subordinada substantiva (ex. “Els inspectors li van dir que podia...”).
4. He canviat el
final del conte per donar-li un final alternatiu i altre sentit a la història.
5. He inclòs en la
part final moralitat explícita al conte, en la que es dona una lliçó als xiquets
i les xiquetes que no tenen que obrir la porta a desconeguts.
Guillermo Alfonso Estañ
