Activitat conte

LA CAPUTXETA VERMELLA

Sóc Maria, la mare de caputxeta vermella. La meua filla és molt bonica i fa poc de temps que li he fet una capa amb caputxeta de color vermell, d´ací el seu nom.
Aquest matí, li he manat a la meua filla que vaja a casa de l'àvia a portar uns aliments: fruites dolces, uns pastissos i uns formatgets. Abans de res, li he advertit una i mil voltes que en mig del bosc on viu l'àvia també viu el llop, així que no ha d'entretenir- se i per descomptat no parlar amb ningú.

Caputxeta agafa el cistell i se’n va al bosc a casa de la seua àvia. Comença a agafar floretes que es va trobant, mira els arbres i les papallones, es queda encantada amb els ocells.... i de sobte apareix el llop!! El llop li pregunta a la meua filla que on es dirigeix i ella li respon que va a visitar a l'àvia i que no el té por per molt pelut i ferros que siga.

Però, el llop pensa que podria fer un bon àpat si se la menja i es torna cap a casa de l'àvia, li pica a la porta i aquesta pensant-se que era la meua filla li obri la porta i el llop se la menja feroçment. El llop es vesteix amb la roba de l'àvia (es posa les seues ulleres i la còfia), es fica dins del seu llit tapat fins al nas esperant que arribe caputxeta.

Quan caputxeta arriba troba la porta mig oberta i entra, en veure-la li pregunta que per què té els ulls tan grans. El llop li respon que és per a veure- la millor. Després li pregunta que quines orelles més grans que té, al que aquest li respon que són per a sentir- la millor. Per últim, li pregunta per què té les dents tan grosses. El llop li respon que són per a menjar-se-la millor. Pronunciant aquestes últimes paraules, el llop es llança damunt de la meua filla.

Encara sort que per allí passejava un caçador i en sentir els crits de caputxeta va acudir ràpidament i amb un gabinet va obrir la panxa del llop i va salvar a caputxeta i a l'àvia.
El caçador, l'àvia i caputxeta li donen una segona oportunitat al llop i aquest tot penedit i plorant va prometre canviar i convertir-se en una bona persona.

Quant als canvis que he fet al text trobem:

-Canvi del temps verbal: el conte original esta en pretèrit perfecte i ara esta en present.
-Canvi de narrador: ara és intern (homodiegètic), intervé en la història (n'és un dels personatges, en aquest la mare de caputxeta vermella) i fa servir la primera persona.

-He suprimit els diàlegs.

-Canvi del final del conte.

-Moralitat canviada (donar una segona oportunitat).

Activitat Conte

Tot esperit

Pere és un xiquet de dotze anys que un dia qualsevol que estava a soles a casa va rebre la visita imprevista de dos inspectors joves, un xicot i una noia.

Els va bastar poca conversa per a dir-li que era un fantasma, i que no s’espantés, perquè no era pas sol. Li van explicar que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar estat civil.

Pere estava serè («vaporós», li van dir els inspectors) i encara es sentia esverat.

Pere va preguntar que passava amb la vida que portava, amb els seus pares i els seus germans, i els inspectors li van dir que eren imaginacions seves i que els seus parents s’imaginaven a ell. Els inspectors estaven molts segurs del que deien i no donaven a Pere motius de preocupació, però aquest no deixava de suar. La noia inspectora volent tranquil·litzar-ho li va donar uns quants cops a l’esquena.

Els inspectors li van dir que podia donar gràcies perquè no era un vampir, ja que això si que era un desfici constant i un perill per a la família. Pere va preguntar com es devia comportar al ser un fantasma. Els inspectors li van dir que amb naturalitat, ja que la fantasmagoria d’ara ja no és com la d’abans.

El xicot i la noia li van dir a Pere que li tenia que donar totes les seves pertinències a ells, ja que com era un fantasma no les necessitava. Pere va començar a sospitar que alguna cosa passava i va començar a tindre por dels inspectors.

De prompte els pares de Pere van entrar per la porta i al moment, els suposats inspectors es van anar de la casa per la finestra, fugint pel carrer. Pere va abraçar als seus pares i va explicar el que li hi havia passat. El pare de Pere li va dir que no obrís la porta mai a una persona que no conegués i des d’aquest moment en davant, Pere no va obrir més la porta a un desconegut.

1. He canviat al personatge principal que era un home major per un xiquet menut que té dotze anys i que es diu Pere per a poder fer un conte dirigit per a xiquets i xiquetes. 

2. He canviat el tipus de narrador intern a extern, que no intervé en la història i fa servir la tercera persona (ex. “estava a soles a casa”).

3. He canviat les altres veus de la narració de diàleg directe a indirecte de forma que jo que sóc el narrador i explique el que diuen els personatges d’una manera aproximada. Les paraules dels personatges les introdueix al discurs del narrador en forma de proposició subordinada substantiva (ex. “Els inspectors li van dir que podia...”).  

4. He canviat el final del conte per donar-li un final alternatiu i altre sentit a la història.

5. He inclòs en la part final moralitat explícita al conte, en la que es dona una lliçó als xiquets i les xiquetes que no tenen que obrir la porta a desconeguts.

Guillermo Alfonso Estañ

Activitat taller de poesia

INVENTA/COMPLETA UN POEMA

En grups de 4 o 5 persones, inventar un poema a partir del sentiment donat pel professor i després organitzar-vos de manera que els integrants del grup reciten el poema i l´interpreten. Podeu realitzar un dibuix que ajude a escenificar el poema. 

Seguir el següent model de poema seguint el sentiment donat pel professor.

à  Exemple de poema basat en el sentiment de la felicitat

Quina felicitat!

Vaig comprar un vestit

Quina felicitat!

Era el més colorit

Quina felicitat!

No s´ha descolorit 

Quina felicitat!

El somni s'ha complit

Els continguts del currículum sobre la poesia en el primer cicle de primària són els següents:

1.-  Comprendre bé un poema i saber recitar-ho amb la pronunciació i l´entonació correcta.

8.- Dramatització de textos poètics relacionats amb la vida quotidiana.

A la activitat proposta per el nostre grup pensem que hem tractat els continguts perquè, per a la  realització d´un poema, hauran de comprendre el poema que estan fent i després recitar- ho amb la correcta pronunciació i entonació. A més de tot açò, hauran d´interpretar els poemes relacionats amb sentiments que tots els xiquets manifesten en algun moment de la seua vida. 

L’espai on es realitzarà l´activitat serà en principi a l´aula que estarà distribuïda en diferents taules on els alumnes podran treballar en grups per al desenvolupament dels poemes, i si volen dels dibuixos.

La recitació i la interpretació dels poemes es realitzarà al saló d´actes on els alumnes gaudiran d´un espai més ample que serà mes idoni, ja que es l´espai adequat per a realitzar aquest tipus d´activitats.

Aquesta activitat esta dirigida a alumnes de primer cicle de primària, més concretament, per a segon curs. Com la classe és de vint-i-cinc  alumnes, es disposaran en grups de cinc persones.

El material amb el que disposaran els alumnes serà el següent:

  -  Llibre de poemes de sentiments

-  Llapis de colors

-  Tisores

-  Cartolines A3

-   Folis

-    Teles de diferents colors

Desenvolupament dels aspectes treballats a classe relacionats amb l´activitat presentada.

Aquesta activitat té l´objectiu que els alumnes siguen capaços de escriure un poema seguint una estructura composta per versos, coneixent el que significa un vers com hem vist nosaltres a classe.

També hauran de fer rimar els versos del poema seguint una mètrica. Degut a que es troben en el primer cicle de primària aquests alumnes segurament realitzaran una rima fàcil composta per substantius a soles, com la que els donem en el poema exemple. Aquest es un aspecte que hem treballat a classe.

Per a concloure, aquesta activitat pot ajudar als alumnes a tindre una concepció més entretinguda del que és fer poesia, ja que ells van a ser els que facen el poema i per tant adquiriran un aprenentatge més significatiu i també aprendran coneixements bàsics sobre aquest gènere literari. Per altra banda, es una activitat amb la qual es treballa l’expressió corporal i la dramatització sobre els sentiments.

Aproximació als gèneres literaris

Al llarg de dues sessions hem fet una aproximació als gèneres literaris. En un primer moment analitzarem diferents textos i per grups teníem que decidir si eren textos literaris o no, basant-nos en els criteris que teníem de la nostra experiència en la literatura. En segon lloc, després d'haver classificat els textos en literaris i no literaris, vam tenir que dir quines característiques devia de tindre un text per a que aquest fora considerat com a literari, com per exemple vam coincidir quasi tots els grups en que la majoria tenen una càrrega emotiva i simbòlica. A continuació, reflexionarem sobre el criteri que havíem utilitzat, si ens havíem basat en la funció del text o en altres característiques. Aleshores, espontàniament vàrem classificar els textos en literaris o no literaris segons la seua funció que anomenàrem finalitat. En els textos literaris predomina la funció estètica i en els no literaris predomina la funció informativa.

Per altra banda, comentarem si tots els textos literaris estan escrits en registre literari. Tots coincidíem en que el llenguatge literari no es un tipus de registre ja que un text no literari en alguns contextos podríem trobar-ho dins d'un text literari. Per exemple, el text 4 podria ser un fragment d'una novel·la si per exemple apareguera un personatge que ho diguera.

Per a concloure, en aquestes dos sessions ens hem adonat de que és molt difícil descriure les característiques d’un text literari ja que hi ha diversos factors que afecten al llenguatge literari com el gènere, el registre, la funció o la forma. Per tant, no hi ha unes característiques concretes que representen a un text literari sinó que diversos textos literaris poden estar formats per diferents característiques entre ells. Açò suposa que hi haja una gran variabilitat de textos literaris i que el fer literatura no estiga restringit a unes característiques tancades, sinó que estiga obert a una gran quantitat de possibilitats.

Paratextos

Per a Salvador (1994) els paratextos són títols, pròlegs, disseny gràfic, etc. Que  funcionen com a marcadors a tenir en compte: en la mesura que constitueixen un autèntic llindar de la interioritat textual, en són portaveus, propagandistes, indici del contracte que l’obra vol instaurar amb el públic. Una funció essencial dels paratextos és la de gestionar el posicionament de l’obra, la seva opció com a pràctica discursiva, i inserir-la en el flux social.

Altra definició que trobem es: els paratextos són les imatges o altres textos que envolten un text central. Ja siga una notícia o un conte, podem obtenir informació o anticipar-nos a la mateixa, sense necessitat de llegir tota la nota del diari o el conte. Aquests elements que envolten al text, ja siguen fotografies, il·lustracions, títols, requadres, frases destacades, es denominen paratexto, perquè són tot allò que acompanya al text per a enriquir-ho.

Alejandro Verdeguer Lizcano

Text

Segons E. Bernández (1982), “Text és la unitat lingüística comunicativa fonamental, producte de l'activitat verbal humana, que posseeix sempre caràcter social; està caracteritzada pel seu tancament semàntic i comunicatiu, així com per la seua coherència profunda i superficial, a causa de la intenció (comunicativa) del parlant de crear text íntegre i a la seua estructuració mitjançant dos conjunts de regles: les pròpies del nivell textual i les del sistema de la llengua”

 Alejandro Verdeguer Lizcano

Llibre

Un llibre es un conjunt de fulles de paper, pergamí, vitel·la, etc., manuscrites o impreses, unides per un dels seus costats i normalment enquadernades, formant un sol volum. Per a ser considerat un llibre ha de tenir 49 o més pàgines.

També es diu "llibre" a una obra de gran extensió publicada en diverses unitats independents, anomenats "toms" o "volums". Avui dia, no obstant açò, aquesta definició no queda circumscrita al món imprés o dels suports físics, donada l'aparició i auge dels nous formats digitals.

Alejandro Verdeguer Lizcano